Enigmes polítics (1)
1) Com és que un dels millors assagistes polítics del nostre País i tertertulià mordaç com és en Victor Alexandre( http://www.victoralexandre.cat/ ) no té cap columna a cap diari ni cap cadira fixa als centenars de tertúlies polítiques que es fan per tele i radio a Catalunya al cap de l´any? I en canvi si que parla i escriu a diversos mitjans d´Euskadi…
2) Com és que els mitjans sociovergents estan fent una campanya perquè no es parli de l´estatut a la propera contesa electoral sota l´excusa que la gent està molt cansada del tema i que ara toca parlar d´altres assumptes?
3) Algú sap com un mitjà tan partidista a favor d´un partit de la oposició, com és el diari digital e-notícies, pot rebre ajudes milionaries per part del govern socialista?
2) Com és que els mitjans sociovergents estan fent una campanya perquè no es parli de l´estatut a la propera contesa electoral sota l´excusa que la gent està molt cansada del tema i que ara toca parlar d´altres assumptes?
3) Algú sap com un mitjà tan partidista a favor d´un partit de la oposició, com és el diari digital e-notícies, pot rebre ajudes milionaries per part del govern socialista?
Enquesta recent de l´e-notícies (no és cap muntatge )
4) Algú sap ara que ja a entrat en vigor l´estatut alguna cosa realment important que haurem guanyat els catalans? Quants diners deixerem de perdre respecte el finançament del 79? Ja podem dir jurídicament que som una nació?
5) Cada dia hi ha més columnistes (sobretot a l´avui) que crítiquen l´estatut per insuficient però en canvi van fer campanya pel SI. Creieu que aquesta malatia té cura?
posted by Pol G.G at 1:55 a. m.
11 Comments:
Molt encertat.
Doncs en Víctor Alexandre no hi apareix perquè diu veritats com temples. Perquè el seu discurs és massa clar i massa potent. Perquè cal ofegar l'independentisme desacomplexat (que pot fer tremolar l'oligarquia que ens governa) i diluir el catalanisme en un sa regionalisme, que només reivindiqui engrunes cada cert temps.
La mostra la tens en tots aquests tertulians que van remar a favor del sí i ara se n'amaguen. O com tots ells, quan apareix un problema que tindria immediata solució amb la independència (gairebé tots, de fet, però per dir-ne algun: la catalanofòbia, la gestió dels aeroports...) sempre ens diuen: paciència i resignació!
En Víctor desemmascararia la hipocresia de PSC i CiU, l'horitzó dels quals és la perpètua submissió a Espanya. En canvi, a PSC i CiU li interessa més que tinguin presència els tertulians del PP, doncs aquests sí que els fan aparèixer com a "catalanistes".
Tot i això, sí hem de seguir reclamant la presència d'en Víctor Alexandre als mitjans. És vergonyós que el tinguin censurat. Això ens demostra com n'és de fonamental, el seu discurs. Mentrestant, hem de comprar els seus llibres i promoure'ls entre les nostres amistats, doncs serà l'única manera de que aquest país desperti.
dimecres, 16 d’agost, 2006
Si, aquesta tàctica de portar a les tertúlies gent de l´ultra dreta Espanyola la va utilitzar molt el ramon Rovira a l´Àgora durant les retallades de l´estatut.
Suposo que la intenció era dir:
-mireu... estem aconseguint un estatut que quasi trenca Espanya...
Quan la realitat és que tenim el finançament del Chavez i el reconeixement nacional de l´Aragò o Andalusia...
dimecres, 16 d’agost, 2006
Si cada català es llegís un llibre d'en Víctor Alexandre, seríem independents en quatre dies.
A mi el que més m'agrada i que trobo que sintetitza gran part de la seva obra és Despullant Espanya, però cadascú té el seu favorit.
dimecres, 16 d’agost, 2006
Sin acritud, de veras que planteo este comentario sin acritud. En mi esquema mental no tienen cabida los nacionalismos (ni españoles, catalanes o del bajo Aragón), tampoco comparto, ni entiendo la simbología nacionalista (banderas, himnos, la lengua utilizada en este sentido).... pero a lo que voy: soy un europeísta convencido, llevo muchos años estudiando el fenómeno de la UE, su pasado, presente y futuro, y no logro entender como podéis seguir vendiendo la hipóteis de una Cataluña como miembro de pleno derecho la UE cuando sabéis de sobra que simplemente con el veto español esa hipótesis quedaría zanjada. No sé, entiendo más razonable que vuestros esfuerzos se centrasen en una Cataluña moderna y plural, plenamente integrada en una España federal... creo que es la postura más inteligente para vuestro territorio.
Adeu
dimecres, 16 d’agost, 2006
Amic "sin acritud",
Tot això que dius són tòpics molt ben desmuntats al llibre 500 preguntas al nacionalismo español de l'Oriol Vidal (http://www.oriolvidal.com). Llegeix-te els dos primers capítols, amb un apartat dedicat especialment a això del "veto español y cuestión zanjada". Com el llibre bé demostra, hem (de fet, heu) d'aprendre molt dels canadencs.
Xavi
dimecres, 16 d’agost, 2006
"Sin acritud", et recomano també la lectura del llibre La paraula contra el mur, de Víctor Alexandre.
És justament una conversa com la que podríem mantenir nosaltres i tu durant unes bones hores. De fet, és un intercanvi de missatges entre en Víctor (el referent de l'independentisme català) i un amic seu, real, madrileny, votant del PSOE i que treballa al Parlament Europeu.
Així que, llegeix-te'l, ens estalviarem l'esforç i ens entendrem mútuament.
dimecres, 16 d’agost, 2006
Ah, "sin acritud": el llibre et resultarà planer doncs la part de l'espanyol està justament en espanyol.
dimecres, 16 d’agost, 2006
Xavi,
Oriol Vidal no solventa en su libro el problema del 'doble veto español'. Llegados a un escenario de independencia, del todo improbable, nunca Cataluña podría ser miembro de pleno de derecho de la UE. La petición de adhesión no sería siquiera tramitada por la Comisión y en todo caso el Consejo siempre la rechazaría. Volviendo a Oriol Vidal yo le he leído y escuchado plantear el estado federal como la mejor opción posible para todos... que es hacia donde vamos.
Igual que me recomiendas ese texto de Vidal (que conozco), te adjunto la dirección de un texto de Andrés Ortega (El País), sobre la cuestión que te planteo: http://www.foroermua.com/html/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=602&mode=thread&order=0&thold=0
José Luis
dimecres, 16 d’agost, 2006
José Luís, jo no se com està el tema "del veto" Espanyol a la UE però per arribar a aquest punt, Catalunya hauria de ser un País sobirà i no està massa ben vist que entre paisos sobirans un els i vagin fotent la punyeta a l´altre sense cap motiu aparent.
Arribats a aquest punt, Catalunya estaria a l´ONU, tindria exercit... i no crec que a ningú li interesses un boicot gratuit.
Com veuria el món que Serbia vetés a Montenegro o li fes un boicot econòmic??
A i quants federalistes hi ha a Espanya?? Els 4 gats que voten a IU i para de comptar...
dijous, 17 d’agost, 2006
José Luis,
Segons com es miri, l'Oriol Vidal no solventa res perquè no es dedica a pontificar, sinó a fer preguntes incòmodes de contestar per a l'espanyolisme unitarista. És el lector qui ha de sentir-se interpel·lat i fer certa introspecció. No és cert que en el seu llibre Vidal proposi el federalisme com a millor opció, sinó que deixa el "laberinto español" obert a la voluntat dels seus pobles, com ho han entés en països democràticament més avançats, com Canadà o el Regne Unit. Els dos primers capítols del llibre em semblen reveladors i molt aclaridors (també el de "La unidad" i el dedicat als drets lingüístics).
Tot i que a 500 preguntas al nacionalismo español només llença interrogants a l'estil socràtic, no és difícil entendre que aquest autor està clarament per l'autodeterminació de tots els pobles que la reclamin, i de fet en una entrevista que li van fer a Catalunya Ràdio em va semblar més aviat que era un català sobiranista.
Els espanyols sabeu que això del veto està condemnat al fracàs, que un veto sempre és una operació d'impotència que no farà canviar de parer els catalans que pensin que el millor és separar-se d'Espanya, ans al contrari: crearia encara més anticossos contra Espanya. Vidal ho anomena l'estrategia del "si os váis os haremos la vida imposible" (p. 53), que de cap manera pot resultar atractiva per catalans i bascos ni pot convèncer cap independentista que Espanya és un país que els convingui.
Els arguments de per què als catalans o als bascos ens interessa formar part d'Espanya sempre estan absents del debat. La resposta "porque España os haria la vida imposible", que he sentit tantes vegades, és tan pueril i mancada de raó que només em reafirma en la validesa de la via sobiranista: formar part d'Espanya no resulta en cap avantatge pels catalans. Tots els avantatges habitualment citats ("conservar los mercados españoles") existirien també en una Catalunya sobirana, i com que ho sabeu us dediqueu a treure el fantasma del veto a la UE i l'"embargament" econòmic (mesura ridículament intervencionista que em pregunto com justificarien els "liberales" Rajoy y Zaplana). A més, pretendre que una frontera política en pressuposaria una d'econòmica només demostra a quin segle viuen alguns unitaristes espanyols. En fi, mai una sola raó. L'autodeterminista PSOE es va fondre a finals dels anys 70 i tenim el que tenim: Espanya governada per dos partits rabiosament unitaristes, amb la gran contradicció lògica de l'article 2 de la Constitució, que l'Oriol Vidal destapa magistralment al seu llibre (i em pregunto com és que no ho havia fet ningú abans).
Tot això dels boicots indica que la psicologia col·lectiva dels espanyols concep el País Basc i Catalunya com dues colònies. El cas català està cada vegada més internacionalitzat, i amb solucions tan democràticament civilitzades com la del Tribunal Suprem canadenc, cada cop us serà més difícil aplicar maniobres troglodítiques. Confio que la raó guanyarà.
José Luis, això de l'escenari que tu consideres improbable (em sembla més l'expressió d'un desig per part teva), i que Catalunya "nunca" podria ser un estat de ple dret de la UE, són proclames al vent. L'evolució política no és gens fàcil de predir, però jo veig més signes que mai a Catalunya, gent que se sent ensarronada per la Transició, gent que veu que, en el context europeu actual, té més sentit que mai ser una "unitat de sobirania" relativament petita, com ho són Portugal, Grècia, la República Txeca o Holanda, per no parlar de Luxemburg o Malta. La UE no té res a dir en processos democràtics de secessió, com demostren els casos de Txecoslovàquia i el més recent de Sèrbia i Montenegro. Si la UE hagués tingut algun problema "moral" amb la separació d'unitats polítiques, hagués vetat l'entrada de Txèquia i Eslovàquia, i no hagués establert unes normes tan clares per al referèndum de Montenegro.
Xavier, miraré de fer-me amb La paraula contra el mur. Salut.
Xavi
dijous, 17 d’agost, 2006
Jo penso que la idea que diu el Xavi és molt important.
Com més apreti Espanya i més intenti boicotejar a Catalunya, més aprop estarem de la independéncia, la gran majoria dels catalnans no vol que l´insultin, ni el boicotegin ni...
"La UE no té res a dir en processos democràtics de secessió, com demostren els casos de Txecoslovàquia i el més recent de Sèrbia i Montenegro. Si la UE hagués tingut algun problema "moral" amb la separació d'unitats polítiques, hagués vetat l'entrada de Txèquia i Eslovàquia, i no hagués establert unes normes tan clares per al referèndum de Montenegro."
BRAVO, es pot dir més alt però no més clar.
dijous, 17 d’agost, 2006
Publica un comentari a l'entrada
<< Home