El "millor" moment per passar una crisi.
Que els resultats d´ERC han estat molt dolents és evident i ara ha arribat el moment de replantejar-se moltes coses i de fer una reflexiò en profunditat.
Però com diuen per les espanyes : "no hay mal que por bien no venga" i jo penso que aquesta crisi interna arriba en el millor dels pitjors moments per diversos motius :
1) La gran patacada arriba desprès d´una baixada espectacular a les eleccions Espanyoles que justament són les menys importants per ERC ja que hon s´ha de posar tota la carn a la graella són a les eleccions nacionals i a les municipals.Per tant posats a triar resultats nefastos, millor tenir-los a unes eleccions al Congreso.
2) No hi ha eleccions a la vista (tret d´unes europees que no serveixen per res) i per tant hi ha marge per curar-se les moltes ferides que segur que hi haurà en les lluites internes per fer-se amb el control del partit.
3) Hi ha alternatives sòlides als actuals dirigents. es pot estar més o menys d´acord amb el Carretero i el Bertran però queda clar que si la militància es decanta per fer un canvi de dalt a baix, tè opcions per escollir i per tant en aquest sentit es pot estar tranquil.
4) Menys el PSC, cap dels altres partits està massa millor i això sempre ajuda a que l´encarnissament no sigui tant gran ja que estan més ocupats mirant a dins de casa seva que no pas per atacar al rival polític.
La meva recepte ja és coneguda. Els independentistes som poquets i per tant no té cap sentit que encara siguem menys. Jo proposaria una candidatura d´unitat entre les 4 faccions que hi ha actualment a ERC.
Tot el que no sigui això em decepcionaria profundament.
posted by Pol G.G at 10:10 p. m.
4 Comments:
D'un procès democràtic dins del partit, jo no en diria Crisi. De fet a EEUU en diuen "La festa de la democràcia" ja que més dura que la lluita entre la Clinton i l'Obama..
De totes formes, trobo que com dius, és provablement el millor moment per fer el canvi.. de totes maneres, quan dius que les espanyoles són les eleccions menys importants per ERC, diria, per mí són les segones més impotants, ja que gran part de la política catalana (per molt que ens dolgui) es decideix a Madrid, i és allà on Catalunya ha d'anar unida i fer-se forta!
dilluns, 07 d’abril, 2008
El problema, com ja he dit molts cops, és que l'electorat independentista té pressa; és impacient; vol l'estat català i el vol ja! I, és clar, aquesta és una cursa de llarg recorregut, i en el camí calen molts pactes (com els tripartits). El full de ruta per a la independència no existeix, i qui el vulgui fer de pressa i corrent acabarà derrapant i fent-nos derrapar a tots. De debò creu l'Uriel Bertran que el 2014 guanyaríem un referèndum d'independència? Com? Amb quins suports? Més que mai, és evident que això no s'aconseguirà sense suports d'altres partits (CDC? IC-V?). És aquí on cal treballar. Perquè independentistes, a ERC, jo crec que ho són tots; Carod, Puigcercós, Bertran i Carretero.
dilluns, 14 d’abril, 2008
edu- Si que són importants les eleccions Espanyoles però pq ERC pugui influir a Madrid s´ha de produir una conjuciò astral tan remota (cap majoria absoluta, resultats espectaculars d´ERC, que ERC sigui imprescindible...) que és quasi impossible que es torni a repetir.
Jordi- No se si el 2014 guanyariem un referendum però penso que ja ha arribat l´hora de posar data al somni i d´aquí al 2014 penso que encara queden els anys suficients com per poder sumar a més gent al projecte.
I si, com que a ERC tots son independentistes, jo demano que vagin units de cara al futur.
dimarts, 15 d’abril, 2008
Puigcercós/Carod no van units amb les altres candidatures per a fer una candidatura d'unitat.
Posats a "unir-se", Puigcerós-Carod, prefereixen unir-se a Montilla i al PSC, anant-hi de la mà, de bracet que, com és sabut, el PSC (dels Corbacho, Chacón, Zaragoza, Montilla, Iceta, Joan Ferran "el de crosta", etc, etc, etc) el PSC és un partit "independentista català" de pedra picada, indiscutiblement.
Units i ben units, fèrriament cohesionats i ben cohesionats en el Tripartit presidit per l'exministre servidor de Zapatero, Tripartit que, com és sabut, acaba de declarar la independència de Catalunya, ja ha aconseguit el sistema de Concert Econòmic per al nostre país, ha derogat l'estaFAtut al que les bases d'ERC va obligar als Puigcercós-Carod a votar "NO" (els Puigcercós-Carod haurien volgut fer un "vot nul polític" per no ser expulsats de la cadira), el tripartit i la "Unió" amb els socialistes ha aconseguit que el "gobierno amigo de la Moncloa" no posi traves, en les instàncies internacionals, a les federacions esportives per a la consecució de l'oficialitat de les seleccions de futbol, bàsquet, handbol, rugbi, patinatge (vegi's Fresno).
Gràcies al tripartit elaborat al laboratori del duo dinámico i amistós Montilla-Puigcercós, s'ha aconseguit aprovar una llei de referèndums que, per a redactar-la, només necessita UNA SETMANA, i per a portar-la al Consell Executiu i al Parlament. Llei per tal que la Generalitat pugui convocar un referèndum d'autodeterminació com al Quebec o Cerná Gora (MontNegre).
Gràcies a la UNIÓ de Puigcecós i Carod amb en Montilla al Govern d'Entesa, s'han aconseguit rescatar els peatges de les autopistes, s'han acabat els transvassaments, s'ha aturat el maleït creixement urbanistic del totxo, ja no hi ha barracots a les escoles, ja no hi ha llistes d'espera als CAPs i Hospitals, tenim el 60% de català als cinemes, productes etiquetats en la nostra llengua per llei, medicaments inclosos, la RENFE s'ha traspassat a la Generalitat, i ja no diguem ports, aeroports com el del Prat de Llobregat..., tenim un ordinador per alumne com a Extremadura, la Seguretat Social ens cobreix tota l'assistència odontològica (dentista) com la cobreix a Andalusia, gràcies al pacte i Unió Puigcercós-Montilla-Carod-Nadal-Llena i amb els socialistes, ja tenim Marc Català de Relacions Laborals, substitució de la "E" de les plaques de les matrícules pel "CAT"...
M'"agrada" (és un dir), aquesta Unió per la que es decanten Puigcercós-Carod.
I és que ells prefereixen aquesta "Unió", a l'altre tipus d'"unió" que proposes, la unió de les 4 candidatures d'ERC.
Vaja, que els Puigcercós-Carod se'n van amb la querida, amb la fulana espanyola del PSC-PSOE montillana mentres que, a la seva dona independentista (el partit, militància, electorat i l'independentisme, que són honestos, sincers i lleials), en Puigcercós-Carod els hi foten banyes...
Ja que... per tal que les 4 candidatures estiguin unides, ¿hem d'emplaçar al Reagrupament de Carretero i Carandell a que s'uneixin també amb la "Unió més àmplia" escollida i triada per Puigcercós-Carod, o sigui l'ASSUMPCIÓ del segon i actual tripartit?
Una unió una mica "pintoreca", si més no, no et sembla??
Seriosament, si ERC vol sobreviure (refer-se i tirar endavant), necessita que en Carretero i na Carandell guanyin el proper Congrés del partit.
Hem d'aprendre a fer política de manera adulta, seriosa.
La resta, ho deixarem per als arribistes. I al País, els arribistes no li fan pas cap favor.
dijous, 24 d’abril, 2008
Publica un comentari a l'entrada
<< Home