El castell de Montjuïc, la devolució trampa

Ja s’han fet públiques les condicions que l´Espanyolíssim ministre de defensa José Bono ha imposat per fer efectiu el retorn del castell de Motjuïc a la ciutat de Barcelona.

Fa uns dies tot semblava que estaba tancat, però avui el ministre ha imposat unes condicions totalment inacceptables fins i tot per l’alcalde Clos ja que la cessió serà condicionada, no s’abandonen per complet els usos militars i a més obligaran a que onegi la bandera Espanyola, no fos cas que els catalans oblidéssim que som part d’una Espanya “grande y libre”.

Per a molts catalans, el castell de Montjuïc és un simbol de llibertat ja que va ser allà on es van afusellar els incitadors de la Setmana Tràgica a principis de segle i al president Companys al 1940, a més de ser el lloc preferit per l’exèrcit espanyol a l’hora de bombardejar Barcelona en diverses ocasions.

Si per nosaltres significa tant, perquè posa el ministre Bono aquestes condicions que sap inacceptables pels governants catalans? Em sembla que tinc la resposta...

Per a molts Espanyols, el castell també representa molt, representa la opressió del poble de Catalunya, representa qui mitjançant les armes ha aconseguit una vegada i una altre, esclafar els desitjos de llibertat del poble català i clar, en moments com aquests on sembla que l´independentisme té tan bona salut, és millor deixar algunes coses clares, no minijtro?

A per cert, aquesta ja es la segona mentida que el ZP ens ha clavat als catalans, primer amb el tema de l’estatut i ara amb el castell que no fa massa s’havia compromès a retornar i ara ens surt amb unes condicions inacceptables. Encara serà veritat que el que s’assembla més a un nacionalista espanyol de dretes és un nacionalista espanyol d’esquerres...