Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada. ANTONI GAUDÍ

dimecres, de setembre 20, 2006

L´estatut és paper mullat

Avui a l´e noticies, es feien ressó d´una entrevista que ha concedit el Maragall a "El Matí de Catalunya Ràdio", on ha dit parlant de l´estatut que : "el fet que s'hagi aconseguit el que s'ha aconseguit, o que s'hagi encetat el que s'ha encetat, no vol dir que res estigui garantit"

Aquestes paraules, han passat desaparcebudes però que jo les trobo molt i molt indignant ja que ara ja es reconeix obertament i sense complexos, l´estatut és paper mullat i que res del que i posa està garantit. O sigui, que a Madrid podran seguir fent el que vulguin i quan vulguin.

A mi em venen al cap algunes preguntes :

- Com és que si era això del que es tractava el nou estatut, no ens ho van dir durant la campanys electoral?

- La sociovergència no deia que les competéncies de la Generalitat quedaven blindades amb el nou text ?

- Fins quan haurem de pidolar a Madrid ?

- Quin percentage de catalans que van votar si, sabien que res estava garantit?

- No els i cau la cara de vergonya als sobiranistes del SI??

Em dol molt però em sembla que ens han clavat el gol del segle amb aquest estatut i la gent no valora la magnitud de la tragedia, tothom pendent de les eleccions (que son importants) però que només valen per 4 anys, i ja ningú se´n recorda d´un estatut que ens condemanerà com a mínim durant 6 legislatures.

I el que encara és pitjor, és que CIU, el partit que va acceptar les retallades del ZP (que fins i tot el Maragall li van semblar inacceptables) , sembla que serà el partit que pujarà més en les properes eleccions i llavors serà el signe definitiu que els catalans tenim el que ens mereixem que no és més que 4 engrunes donades pel govern central despres de pidolar-les durant quasi 30 anys.

5 Comments:

Anonymous Anònim said...

Clac, clac, clac, clac, clac, clac, clac, clac, clac, clac...

¡Que viene el Tribunal Constitucional con las tijeras!

¡Je, je, je, je, je...!

dimecres, 20 de setembre, 2006

 
Blogger Pol G.G said...

Si si, encara el retallaran més... quin gran negoci hem fet amb l´estatut.

Us recomano aques article de la ELISENDA PALUZIE que és una crack i que va ser una de les impulsores de la plataforma economistes pel NO.

Ja em direu que us sembla el que diu.

http://www.tribunacatalana.org/tribuna.php?id=10062

dimecres, 20 de setembre, 2006

 
Anonymous Anònim said...

Jo no tinc respostes, i també em faig les mateixes preguntes que tu.

L'article de l'Elisenda Paluzie és molt bo, la llàstima és que em sembla que hi ha encara massa gent que no creu que això sigui cert. Els números canten, però la gent no vol veure segons quines veritats.

dimecres, 20 de setembre, 2006

 
Anonymous Anònim said...

De totes maneres la qüestió més important que ens hem de plantejar és: i com ens en sortim, d'aquesta, i per sempre? És a dir, com arribem a la independència el més aviat possible?

dijous, 21 de setembre, 2006

 
Blogger Pol G.G said...

Home jo penso que la manera més fàcil d´aconseguir la independéncia és que un partit o coalicions de partits independentistes arribin a tenir majoria al parlament de CAtalunya i llavors a prtir d´aquí referendum i adéu.

Jo penso que és l´únic camí possible.

divendres, 22 de setembre, 2006

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home