Una mica d´Irlandits !!!!!
protestants, unionistes, buffff
declaraciò d´independència d´Irlanda.
El Irlandesos del sud, van estar 700 anys sota el domini Anglès i al final van aconseguir la independència.
El Irlandesos del Nord, van en camí d´aconseguir-ho.
Nosaltres no podem ser menys.
posted by Pol G.G at 8:25 p. m.
9 Comments:
Fusells enlaire, taüts, exèrcits sanguinaris parale.ls per ambdòs bàndols, policies paral.leles, vagues de fam fins a la mort, 3.000 morts, families senceres destrossades per sempre, (Sense tenir en compte que la insuficients autonomia catalana és molt superior al que ara tenen a Irlanda del Nord). irlanditis? No, Gràcies. Joan
diumenge, 10 d’agost, 2008
Joan- Si, això que dius és a Irlanda de Nord però la del Sud ja fa uns 90 anys que és independent i han passat de ser una de les regions més pobres i miserables del món on el seus habitants marxaven per milions als EEUU, a ser un dels Països més rics d´Europa.
Per tant penso que és una demostraciò clara de que la única soluciò és la independència per Catalunya i la reunificacio d´Irlanda.
Els fets ho demostren, quan les nacions tenen estat, funcionen infinitament millor a tots els nivells.
Ara, que quedi clar que jo em quedo amb la via pacífica de Catalunya, però tot el tema d´Irlanda té la seva "mística" i fins i tot, si em poso a la pell dels Irlandesos catòlics durant als anys 60-70-80 que eren humiliats, menystinguts, aillats, marginats.... pels protestants, puc entendre perfectament que cressin l´IRA per defensar-se d´unes agresions tant flagrants.
diumenge, 10 d’agost, 2008
Amb el partit "independentista" que tenim, sort si encara es parla català dintre de 25 anys
dilluns, 11 d’agost, 2008
Hashito- No crec que si desapareix el català (cosa que no passarà) sigui just donar les culpes als independentistes. Em sembla que la culpa més aviat els i hauriem de donar als dependentistes i als Espanyolistes.
Seria com culpar de la quasi desapariciò de Gaèlic als Irlandesoso i oblidar-se de que els Anglesos el van tenir prohibit i marginat durant molts dels 700 anys que van tenir l´illa anexionada.
I per cert, a part dels polítics, som els catalanoparlants qui en el dia a dia salvarem o no la nostre llengua.
dilluns, 11 d’agost, 2008
"som els catalanoparlants qui en el dia a dia salvarem o no la nostre llengua."
Ni mes ni menys , benvolgut Pol. Per això jo ja fa anys que parlo sempre en català arreu del meu país, ja sigui en un mercat, una oficina de l'administració o la parada del taxi. Si no ho fem nosaltres...¿qui ho farà i quina autoritat moral tenim per demanar que facin el que nosaltres no fem?
dilluns, 11 d’agost, 2008
ei !!
quin blog mes maco!!
mol currat!!
Ara ens toca a nosaltros independencia!!!!!
dimarts, 12 d’agost, 2008
Senyor Pol, heu estat a Irlanda del Nord i les afotos les has fet tu?
Jo crec que aquí Catalunya encara el que hi ha molta gent que pensa que la idea d'independència és una opció massa radical quan en realitat s'hauria de veure com una cosa normal. Natural diria jo. El seny no és la dependència.
Sobre la llengua és que és una passada tot això dels del Manifiesto i el pesat del Savater. Malaltís. De fet et trobes castellanoparlants que també ho troben absurd.
La que es va lluir va ser la Luz Casal, que primer el signa i després es desdiu. La qual cosa vol dir que en aquestes campanyes tot va segons bufa el vent.
dimecres, 13 d’agost, 2008
Si si, les fotos són collita pròpia d´aquest estiu :-)
dimecres, 13 d’agost, 2008
vaig anar a irlanda no fa ni un mes. vaig tenir la gran sort de tenir una profesora, que més que anglès, ens va donar cultura irlandesa. Això va ser el millor que em podia pasar. Aprendre que des que van aconseguir la independencia, la riquesa del país va pujar increiblement, i veure com la gent lluita per salvar la seva llengüa, la marca més important i dolorosa que ha deixat l'imperi britànic a terres irlandeses. Salut i Revolta!
dijous, 14 d’agost, 2008
Publica un comentari a l'entrada
<< Home