Parla sense vergonya, parla contra ERC

Llegint un dels comentaris a una notícia anterior del Jordiet on comentava que ERC pot fer el que vulgui en la decisió sobre el seu vot al referèndum perquè esculli el que esculli li cauran pals per totes bandes, m’he decidit fer una mica de memòria per veure com s’ha arribat en certa manera, a una situació surrealista on s’han criticat absolutament totes les postures que s’ha intuït que ERC podria abraçar.

EL SI CRÍTIC: Aquesta opció de vot va sobrevolar durant molt temps l’òrbita republicana sobretot en els dies posteriors al pacte de la vergonya entre Mas y ZP. Molts opinadors,tertulians, savis... veien molt clar que ERC potser votaria que NO al Senat i al Congrés però que a l’hora de la veritat al referèndum dirien que SI. La crítica en aquest moment va ser doble, per una banda deien que era inacceptable que un partit defenses dues postures diferents al Congrés i al referèndum i per l’altre, els savis socioconvergents ens volien fer creure, que això només era una estratègia intolerable per mantenir la cadira a qualsevol preu i per tant, aquest opció de SI CRTIC,no seria més que una baixada de pantalons per seguir a les “menjadores”.

EL BLANC: Va ser el Conseller Bargalló qui va dir en un moment d’aquest serial, que potser optaven pel vot BLANC. Les crítiques no es van fer esperar, per “la resta” aquest era un vot que també servia per continuar al poder a qualsevol preu i que a més era un vot poruc perquè ERC no es mullava ni en un sentit ni en l’altre. De totes maneres, aquesta opció com que mai va tenir massa força dins d´ERC, tampoc va rebre mai massa crítiques.

EL NUL: Fins el moment, la penúltima aposta d´ERC. L’establishment es va posar molt i molt nerviós tot i que aquest vot no servia per tombar l’estatut. Les crítiques va ser moltes i variades: partit immadur,vot antidemocràtic, vot indecent per un partit que forma part d’un govern... i segur que me n’oblido de moltes. Arribats a aquest punt qualsevol persona sensata pensaria, la resta de partits el que volen és que ERC voti que NO però...

NO- Ohhhh màgia, el NO no és que no agradi “als de sempre” sinó que els i ha fet entrar el pànic al cos perquè amb una mica de sort encara podria ser que el seu estatut mutilat no tirés endavant i per tant no s’han estat de seguir rajant d´ERC i el més sorprenent de tot és que ho fan sense posar-se vermells de vergonya. En aquesta ocasió, les crítiques han estat que ERC vota al costat del PP, que ERC fa la pinça amb el PP,que ERC el que vol és quedar-se amb l´estatut del 79, que ERC no té pla be si el NO és majoritari al nou estatut, que ha estat una bufetada a la direcció d´ERC...

Com heu pogut comprovar, tot plegat és de bojos ja que s’han criticat absolutament totes les postures d´ERC (que per cert no han estat precisament poques ni poc variades) i per tant l’únic conclusió a que es pot arribar és que la campanya contra ERC que ja fa temps que es va iniciar, no s’atura sinó que va en augment i la cosa no ha fet més que començar, de vergonya.