La crítica a l´assemblearisme d´ERC

La crítica a l´assemblearisme d´ERC és el més fort de tot aquest linxamet que està patint ERC.

Com es pot criticar un mecanisme que fa més democratic un partit? Com es pot arribar a aquesta obsessió malaltissa en críticar tot el que fa bé ERC?

I el més lamentable de tota aquesta història és que està absorvint a personatges que poden tenir una certa sintonia ideològica amb el sobiranisme.

Un clar exemple, el vam tenir ahir el convergent J.B Culla que deia a l´Àgora que en una assamblea la majoria de vegades no guanya qui té més raò sinó qui crida més i es preguntava quanta gent suposaven les bases d´ERC. Jo em veig en cor de respondre, segur que més que la direcció de CIU.



El més trist, és que amb raonaments com aquests, tornariem a la dictadura en 4 dies perquè tothom sap que actualment governa qui domina els mass media i no pas qui te la raò.

Tots els contertulis habituals omplen hores i hores de ràdio,premsa i televisió parlant de democràcia però a l´hora de la veritat, a l´hora de donar la paraula a les bases (ciutadans), al seu discurs es barrejen paraules com : inmaduresa,partit adolescent,els objectius de la direcció no son els mateixos que els de les bases...

A vegades sembla que hi ha actituts i reflexions que no superen la prova del cotó i això us ho diu una persona que no és militant d´ERC (per aclarir dubtes) i que per tant "li és igual" qui prengui les decisions dins d´ERC perquè a mi no em preguntaran, però jo si que estic sempre de la banda de donar la veu al poble.

Pero tot si val per "matar" ERC.