Cas Badalona: el principi del final?

Les coses s’estan posant molt i molt negres. Des de fa uns mesos la caverna de Madrid han ressuscitat l’etern tema de la marginació del català al nostre País i el problema és que ara sembla que estan sumant adeptes a les més altes esferes judicials.

Ara resulta que perquè un pare rabiós ha demanat que vol que el seu fill sigui educat en Castellà i un jutge imprudent li ha donat la raó , l’infant haurà de rebre classes específiques en la llengua de Cervantes perquè es veu que sinó el pobret no aprenia prou espanyol,la qual cosa no es creu ningú quan l’escola on està inscrit es troba a un dels barris més castellanoparlants d’una de les ciutats més castellanoparlants de tot Catalunya.

El Paquito “el chocolatero” Caja de Convivència cívica ja ha anunciat que la cosa no quedarà així i que volen que siguin molts més els pares que se sumin a aquesta iniciativa.

La meva resposta és clara, amb aquest tema s’ha de ser intransigent, les classes a Catalunya es fan en català i punt, si a algú no li agrada ja sap on és al porta. Que jo sàpiga de moment a Catalunya no hi ha fronteres amb Espanya, per tant si la situació de immersió lingüística no agrada algú ja sap que ha de fer, anar apuntat als seus fills a una escola de Valdepeñas i ja s’ha acabat el problema.

Si els castellans acaben triomfant i aquesta sentència judicial es converteix en quelcom general ja podem plegar i tancar la paradeta, els catalonoparlants haurem perdut la guerra i no ens quederà més remei que retirar-nos.