Estatut inacceptable

En un primer moment, quan es parlava del nou Estatut de Catalunya em sembla que cap independentista estava molt per la labor de donar-li suport, ja fa massa anys que sabem que és això de viure sota un Estatut tutelat des de Madrid i els resultats durant els últims 25 anys no han estat gens bons pel nostre poble.

Tot i així i trencant la majoria de les travesses, el parlament de Catalunya va acabar aprovant un Estatut prou ambiciós que trencava molts dels lligams que fins avui tenim amb Espanya, l’agència tributaria era catalana,moltes de les competències noves eren blindades,passàvem a ser una nació sobre el paper i no només de sentiment i tot el text destil·lava en allò essencial que les relacions entre Catalunya i Espanya passarien a ser bilaterals. Tal i com havien començat les coses i veient que tan PSC com CIU eren imprescindibles per aprovar l’estatut penso sincerament que el resultat era prou engrescador.

A Catalunya per una vegada a la vida havíem fet la feina i semblava que a Madrid les coses pintaven d`allò més bé perquè el nostre Estatut no fos modificat substancialment. “L’amic” ZP necessitava si o si els 2.000.000 milions de vots Catalans (CIU+ERC+ICV) per governar a Madrid en aquesta legislatura i segons indiquen les enquestes en la següent on es produirà un empat tècnic entre populars i socialistes. El ZP s’havia compromès davant de 20.000 catalans a que acceptaria l’estatut que Catalunya decidís amb tot el que això suposava i per si la cosa no pintés prou bé el temps jugava a favor de Catalunya perquè cada dia que passava la prensió del PP sobre el PSOE era més gran i el desgast socialista era evident.

Catalunya viva un somni, però en 7 hores se’n van anar a prendre pel cul. Havien arribat les rebaixes a canvi de tornar al poder, CIU va signar amb el PSOE un Estatut de mínims on desapareixien els eixos bàsics de la proposta del Parlament de Catalunya, per art de màgia Catalunya ja no tindrà ni agencia tributaria pròpia ni bilateralitat ni competències blindades ni SERIEM UNA NACIÓ.

Un estatut que no agrada a ningú amb un mínim de decència nacional i no només perquè el resultat hagi estat decebedor sinó perquè no es manté de cap manera l’esperit d’allò que va dir el parlament de Catalunya. Ara ens trobem amb un text mutilat totalment inacceptable a nivell de País i a nivell de ciutadania.

La guerra no ha fet res més que començar, ara els mateixos poderosos de sempre asseguts a les butaques de sempre ens voldran fer creure que és un gran pacte o com a mínim el millor possible, res més lluny de la realitat. La gent de CIU ha tirat per la borda una ocasió històrica de cohesionar el País i fer-lo més lliure, teníem el govern de Madrid amb els collons ben apretats i els convergents els han deixat escapar vius per poder tornar al poder.

Mala peça al teler si per una foto venem el nostre País, l’únic consol que ens queda és que la ciutadania de Catalunya sabrà veure que no es pot jugar amb tantes il·lusions per aconseguir tornar al poder.